domingo, 18 de noviembre de 2012

Fins a on són capaços d'aprendre els infants?

Jo ho tinc clar, la seva capacitat és il·limitada... la infància és una etapa màgica, en la qual les nostres possiblitats d'aprendre es van multiplicant progressivament, cada coneixement que integrem multiplica en progressió geomètrica la capacitat d'aprendre més i més.
La comunicació és essencial, perquè gràcies a la interactuació amb l'entorn social es proporciona una gran part de la informació essencial per a un bon desenvolupament. Resulta increïble veure com un infant de pocs mesos és capaç de fer-se entendre i això demostra que són molt més intel·ligents del què a vegades pensem.


video

video

Etapes evolutives del grafisme infantil:
Gargot desordenat (2 - 2 anys i mig): El nen agafa el llapis amb tota la mà. Fa línies però no en determina la direcció perquè no controla el colze. En aquesta edat els nens no mantenen l'interès en una cosa durant gaire temps. En canvi, els provoca un gran plaer que les seus moviments deixin marques. S'adonen que poden canviar l'entorn.



Gargot controlat (2 i mig - 3 anys i mig): Tot esforç està guiat a controlar el moviment. Primer, els nens aprenen a fer línies en diagonal (repetidament); ja controlen el colze. Després arriben a fer un cercle, intenten unir un punt d'entrada a un final. Abans, en canvi, només feien línies horitzontals i verticals. Al final d'aquesta etapa, comencen a fer la pinça. Introdueixen els llapis de colors diferents. Després es comencen a decantar segons el caràcter o estat d'ànim. Els dibuixos en aquesta estapa no tenen intencionalitat.




Gargot amb nom (3 i mig- 4 anys): Representen els moviments amb línies que ja tenen un significat. El nen fa un esforç continuat per a intentar que el grafisme s'assembli a allò que vol fer.Quan comencen a fer creus els nens van agafant consciència de les  representacions. Primer els nens dibuixen persones. Una mica abans dels quatre anys dibuixen quadrats. Fan servir els colors de manera aleatòria.






Etapa pre-esquemàtica (4 - 7 anys): És una etapa molt fructífera pel que fa al desenvolupament de les capacitats artístiques del nen. La seva intenció de representar persones, objectes... la figura humana evoluciona molt però encara no està definida. Són dibuixos conceptuals: 1er els ulls i la boca, després el nucli central, braços cames... separen dos conceptes bases (cos i cap). El control psicomotriu no és del tot bo, no acaba de controlar el traç. Pot ser que els nens no triïn colors segons els conceptes que se'ls introdueix. L'espai està desordenat. Ellas estan al centre i les altres coses al voltant.



sábado, 17 de noviembre de 2012


Una de les fites psicològiques més rellevants de l’edat infantil (0-6 anys) és l’anomenada “comprensió social”, és a dir, el conjunt de processos que permeten entendre, interpretar i predir el comportament de les persones basant-se en estats intencionals com creure, pensar, desitjar o témer (Carpendale i Lewis, 2006).
Vivim en un món psicològic en el qual constantment atribuïm, a nosaltres mateixos i als altres, estats mentals: sentiments, emocions, creences, pensaments. Comprendre això i ser competent en l’ús i la inferència d’aquests estats intencionals, encara que pugui semblar obvi per un adult, és una fita evolutiva que requereix l’ajuda d’altres persones que dominen i han fet seva aquesta “psicologia popular”.
La importància de la “comprensió social” rau en entendre que les persones poden tenir estats intencionals diferents als propis (creences, emocions o desitjos que no coincideixen amb aquells que hom té) és un primer pas per superar l’egocentrisme infantil i ens permet posar-nos en el punt de vista de les altres persones, desenvolupant l'empatia i l'assertivitat, que ens ajudarà en la ressolució de conflictes i en les relacions socials.
Les habilitats lingüístiques, el discurs familiar o les relacions emocionals tenen un paper crucial en el desenvolupament de la comprensió social. La possibilitat de dissenyar pràctiques d’ensenyança-aprenentatge encaminades a fomentar aquestes habilitats implicades a entendre el món d’una manera psicològica. Parlar d’activitats d’ensenyança- aprenentatge en l’etapa d’educació infantil vol dir parlar del joc, la principal eina psicopedagògica d’aquest tram evolutiu i educatiu. Més concretament, la lectura de contes pot ser un bon instrument per transmetre les habilitats mentalistes implicades en les relaciones interpersonals. L’ús de verbs mentalistes amb una funció explicativa i causal en la lectura de contes prediu el rendiment en tasques que avaluen la comprensió social. 
Un estudi en preparació mostra que és possible fomentar la comprensió social, avaluada amb una bateria de tres proves semblants a la descrita, mitjançant la lectura de “contes psicològics” a nens de prop de quatre anys. Específicament, s’ha adaptat el conte de la caputxeta vermella emfatitzant l’ús d’oracions completives (per exemple, “la caputxeta va pensar que era molt bona idea”), estats mentals amb una funció explicativa (per exemple, “la caputxeta estava contenta perquè s’estimava molt la seva àvia”), i el diàleg a través de preguntes sobre els estats emocionals i cognitius dels personatges implicats en el conte (per exemple, “com està la caputxeta, contenta o trista?”).
En conclusió, la revisió dels contes tradicionals i la seva “transformació psicològica” pot conduir a millores en la comprensió social, una habilitat relacionada amb aspectes tan importants com l’empatia, la sensibilitat moral o la qualitat de les relacions entre els amics.